25-6-10
Ja feia temps que tenia ganes de fer una ferrada a Andorra. Tenen fama de ser maques i estar ben equipades.
Ens decidim per aquesta de Canillo que, sobre el paper, pinta molt bé. És la que puja més directa al Roc del Quer, de dificultat mitjana.
Comença arran de carretera on hi ha un cartell explicatiu. Un tram força vertical amb graons ens porta a les tanques de protecció d'allaus.
Passem per l'espai que hi ha entre dues tanques i ens tornem a enfilar per un tros més fàcil per anar a trobar un tram bastant vertical i exigent.
Anem empalmant murs fins a trobar un camí que ens portarà a l'única ombra de la paret; ens hi refugiem i ganyipem una mica. Des d'aquí ja es veu el tram més difícil de la via i costa d'imaginar per on s'han de passar els desploms que veiem.
Per fi aconsegueixo imaginar-m'ho. Tirem cap amunt que fa pujada, caminem una mica i arribem a un tram vertical. El superem, tornem a caminar una mica fins a arribar a un petit tram equipat amb preses artificials fins a sota el gran desplom.
Es veu impressionant. Li dic a l'Anna que m'avanci per poder-li fer fotos des de sota i que abans d'arribar al desplom m'esperi que l'avançaré per poder-li fer les fotos des de dalt. Això ja no ho veu tan clar. El tram resulta més espectacular que difícil.
Continuem per uns díedres amb algun tros de roca delicada però, com tota la via, molt ben assegurats, fins a arribar a un flanqueig que es fa caminant i ja els últims graons que ens porten al mirador que hi ha dalt del cim.
El camí de baixada està marcat i és molt evident.

Anna i Pako

Fotos